Leyenda y tradición
 |
| Jaume Ferrer II (s. XV). |
La leyenda de san Jorge y el dragón
Según la tradición popular, San Jorge era un militar romano nacido en el siglo III en la Capadocia (Turquía). El santo, que servía bajo las órdenes del emperador Diocleciano, se negó a ejecutar un edicto del emperador que le obligaba a perseguir a los cristianos y por esta razón fue martirizado y decapitado por sus coetáneos. Muy pronto se empezó a venerar como santo en la zona oriental del Imperio Romano y enseguida aparecieron historias fantásticas ligadas a su figura.
La gesta de san Jorge y el dragón se hizo popular en toda Europa hacia el siglo IX bajo el nombre de "Leyenda áurea" y fue recogida por el arzobispo de Génova, Iacopo da Varazze, más conocido como Iacobus de Voragine, en 1264, en el libro 'Legenda sanctorum'. En esta versión, sin embargo, la acción transcurría en Libia.
La versión de la leyenda más popular en Cataluña explica que en Montblanc (Conca de Barberà) vivía un dragón terrible que causaba estragos entre la población y el ganado. Para apaciguarlo, se sacrificaba al monstruo una persona escogida por sorteo. Un día la suerte señaló a la hija del rey, que habría muerto de no ser por la aparición de un bello caballero con armadura que se enfrentó al dragón y lo mató. La tradición añade que de la sangre derramada nació un rosal de flores rojas.
Esta misma leyenda, con ligeras variaciones, se repite en las tradiciones populares de Inglaterra, Portugal y Grecia, entre otros países.
Una
rosa i un llibre
El 23
d'abril, els catalans surten al carrer i omplen les Rambles de gom a
gom per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de
Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els
llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d'arreu del
país.
Es va
proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop
el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de
la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva
el1456.
Tradicionalment
i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és
el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin
una rosa vermella «com la sang» i un llibre. A
la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere el
Catòlic, Jaume I o Pere el Cerimoniós. Tot i ser
tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va
restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.
No va
ser fins molts segles després, però, que es va celebrar l'altra
festa que avui dia s'associa amb el patró de Catalunya, el Dia del
Llibre. Va ser l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i
Andrés, aleshores establert a Barcelona i director de l'Editorial
Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de
Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar una festa per
promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el
7 d'octubre de 1927.
El 1929,
en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters
van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va
decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril,
una data primaveral i que, a més, coincidia amb la mort de Miguel
de Cervantes i del dramaturg William Shakespeare, el 1616.
A més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data.
La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un
fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català
i no es va aturar ni tan sols durant la guerra civil espanyola.
El 15 de
novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va
decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i
del Dret d'Autor. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar
impressions de lectura a peu de carrer amb els seus escriptors
predilectes i aquests per signar-los la darrera novetat editorial.
Els darrers anys, aquest ritual de la diada del llibre ha guanyat un
fort component mediàtic, tant pels autors com per l'interès de la
festa, que en confirma la incidència i l'èxit més enllà de les
fronteres catalanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario